2na Rev. Tecnològica

La revolució tecnològica va començar a la fi del segle XIX i en conseqüència va aprèixer el coneixement científic. Va ser una de les coses més importants ja que va introduir noves formes de produir, més ràpid i barat, materials. A més a més, van apareixer noves empreses amb noves formes de gestió i de control.
L'acer va ser un dels materials més importants extret amb innovacions de Bessemer, Siemmens Martin o Gilchrist-Thomas, on va permitir fabricar noves màquines d'eina i permitia la producció de productes nous.
La indústria química també va ser important, com va ser el procediment de Solvay per obtenir sosa més barata.
A més a més, l'automòbil representa la culminació de la segona revolució tecnològica, al igual que el ferrocarril per la primera. L'aviació, el petroli (com a primera font energètica mundial), els explosius, les fibres artificials i els plàstics van representar també una part important de la revolució, al igual que el motor elèctric que va permetre més endevant l'innvenció dels electrodomèstics, cosa primordial fins l'actualitat per viure còmodament.
L'electricitat va permetre la comunicació a partir del telègraf i més endevant el telèfon. La ràdio i la televisió també va sorgir a partir de la electricitat. Va permetre una il·luminitat al carrers i la energía hidràulica.
En la revolució també va comportar una nova organització científica del treball, l'anomenada taylorisme, que va comportar una producció de peces estàndard que presentaba un avantatge important. El pas següent va ser la mecanització del muntatge, on en la actualitat tot ho fan màquines robots. Es tractava de fer una producció en cadena, es repartien la fèina i cadascú estava especialitzat en alguna tasca. Per pasar-ho d'una màquina a una altra/o persona, feien servir la màquina transportadora. La primera aplicació va ser els escoradors de Chicago. Les màquines comportàven una reducció de hores mortes de treball i augmentaba la productivitat del treball personal no especialitzat. Això comportava una sèrie de innconvenients també com era la desqualificació del treballador i l'augment de fatiga. Així doncs van haver de reduir les jornades laborals i augmentar els salaris, per incentivar amb primes a la producció.
El resultat de tot aixó van ser mercats més grans (apart de més expandits gràcies als camions), creació de noves empreses i agrupacions empresarials--> competència del mercat.

En la actualitat, això també passa, hi ha competència i les empreses les intenten evitar però es bastant difícil, a més de prohibit. Está pensat perquè hi hagui més mobilitat en els preus i afavorir als compradors. Ara per ara, amb la crisis, segeix una competitivitat en el mercat, tots volen que els hi comprin a ells ja que tothom a rebut un "cop" en els beneficis i intenten donar amb una cualitat estandard i un preu asequible per els compradors, la major quantitat de productes. A més, la gent avui en día va a comprar en els mercats ja que són "més barats", cosa que el mercat es va inventar com acabem de aprendre després de la segona revolució tecnològica, que va permitir que haguessin mercats gràcies als excedents dels productes i ganes de comprar i vendre. Al igual que la actualitat, ja no parlàvem de un món per sobreviure amb el que produim i ja està, sinó guanyar producció també per poder vendrela i intentar maximitzar beneficis.